Tracto els divorcis amb la máxima atenció personal. L'objectiu final és agilitzar i accelerar una situació incòmoda per a les parts, si es tracta d'un divorci de mutu acord (divorci amistós).

Si és un divorci contenciós (no amistós), els paràmetres del servei professional que segueixo com advocat matrimonialista o de família, són els d'implicació i rigor absolut, perquè el client estigui recolzat i assessorat, constantment.

Per a defensar aquests temes, no es suficient el coneixement del dret, cal tenir experiència i sensibilitat.

Els divorcis són tractats amb una relació qualitat-preu inigualable.

• Separacions i divorcis
• Modificació de les mesures definitives de separació i divorci
• Execucions de sentències de separació i divorci
• Reclamació de pensió compensatòria i per aliments

La Llei 30/81, del 7 de juliol, introduïa al costat d'un desenvolupament del matrimoni civil instaurat per la Constitució Espanyola, el tractament conjunt de les “crisis matrimonials”, és a dir, la separació conjugal i el divorci. La institució del divorci com causa de dissolució del matrimoni, ja no era de caràcter culpable. Amb la reforma introduïda per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, el divorci ja no té el caràcter de causal, i basta que ho sol·liciti nomès un dels cònjuges.

Davant una crisi conjugal, podem plantejar-nos dues possibilitats jurídiques (al marge de la nul·litat), una separació, amb la qual s'estableixen dos efectes, el cessament legal de la convivència conjugal (que no dissolució del matrimoni), i la separació del règim econòmic matrimonial. L'altre plantejament jurídic davant una crisi conjugal, seria l'institut del divorci, on ja vam parlar estrictament de la dissolució del matrimoni. Les diferències entre un procediment amistós, cridat de mutu acord, i un procediment contenciós (no amistós-no de mutu acord), són vàries. El més rellevant, és saber, que el que es va a discutir, el que es va a determinar, a fixar, són els cridats efectes, tant en un com en l'altre institut. S'ha de fixar entre altres (si hi ha nens, menors, i majors no emancipats): La guarda i custòdia dels fills; ús de l'habitatge familiar; pensió d'aliments a favor dels fills; règim de visites i comunicació amb els fills a favor del progenitor no custodio. Aquests aspectes, tant en una separació com en un divorci, poden establir-se per acord entre les parts (mutu acord), plasmant els acords en un document denominat conveni regulador.

El Conveni Regulador, que no deixa de ser un contracte, fruit de la voluntat i autonomia de les parts, pot fer-se complir el seu contingut davant els tribunals. És el document principal per a acompanyar en tota demanda de mutu acord. En cas contrari, mancant acord entre les parts, aquestes haurien d'enfrontar-se, i fer valer les seves pretensions davant el jutge, qui decidirà i fixarà els efectes de la separació o divorci, prenent convicció mitjançant els mitjans de prova que facin valer les parts.

Sobre la hipotètica sol·licitud d'una pensió compensatòria, atenent a un desequilibri econòmic per la separació o divorci, cal tenir clara la premissa de la no extemporaneidad, és a dir, si cal sol·licitar-la, cal fer-lo en la primera demanda que sigui, de separació o divorci, en el moment que es va produir la ruptura de la convivència matrimonial, ja que després, serà improcedent la seva sol·licitud, per la pròpia naturalesa del pedimento.

.