idioma català
  • L'Econòmic (El Punt Avui), 25/01/2014
    Autor: Ramon Gª-Rojas i Jaile

Sortir de l'economia de vassallatge a Espanya

La corrupció existent entre els polítics del Regne d'Espanya, que en allau de diferents casos i protagonistes ha estat per fi destapada, ha situat aquest regne en un rànquing no desitjable ni envejable en la comunitat internacional. I cada dia seguim, ja fastiguejats, les notícies de nous casos que afloren sobre aquest comportament almenys tan poc correcte amb el que hauria de ser un servidor públic. Tots aquests casos, per sort, segueixen, encara que parsimoniosament, el seu curs judicial.

Aquest vergonyós panorama polític espanyol, confirma, per a qui subscriu, que el feudalisme no es va diluir amb el transcórrer del temps al Regne d'Espanya. El feudalisme era un sistema polític basat en el vassallatge, la lleialtat i la concessió de béns, que té els seus orígens en l'imperi carolingi (regne franc) i que Carlemany el va exportar a la resta d'Europa, i per tant als territoris de la Marca Hispànica (la “Catalunya carolíngia”), territoris que pertanyien al mateix imperi carolingi, per tant territoris cristians, i més tardanament es va estendre a la resta de la península ibèrica després de finalitzar els 800 anys de submissió als àrabs. Els carolingis van organitzar Catalunya dividint-la en comtats o districtes administratius, col·locant al seu davant un comte o governador, i funcionant el sistema piramidal del vassallatge, a semblança de la resta del regne franc. Després la progressiva independització dels territoris i comtats catalans respecte del regne franc a l'alba de l'any 1000 donaria lloc a una nova estructura política, i conseqüentment, a una legislació pròpia. Ja amb el Decret de Nova Planta de Catalunya, un decret promulgat per Felip V d'Espanya, el 16 de gener de 1716, acabada la Guerra de Successió espanyola, es van crear les noves institucions d'inspiració castellana, que substituirien les pròpies del Principat abolides després de la capitulació de la ciutat de Barcelona, el 12 de setembre de 1714. Fins llavors, Catalunya com a nació havia tingut el seu propi sistema jurídic, les seves pròpies lleis i les seves pròpies institucions. La unió dinàstica d'Isabel I i Ferran II (els anomenats Reis Catòlics) no va donar lloc a cap fusió dels seus respectius regnes o territoris, ni tampoc per tant de les seves estructures polítiques i sistemes jurídics.

Malgrat el temps transcorregut, el llegat del feudalisme el veiem i el patim encara amb els partits polítics actuals, i més amb els que governen, que responen a la consigna i a l'estructura basada en el vincle personal, que crea un circuit tancat de repartiment de llocs i càrrecs, d'ascensos, reconeixements i premis, basats en la fidelitat i afinitat personal. És un sistema piramidal propi del vassallatge que va funcionar durant el feudalisme. Després, la cobdícia fa la resta. Entrar en política es pot convertir en un mitjà per buscar oportunitats de benefici personal, pel que sembla en bastants casos, com ja coneixem pels casos de corrupció. Això, ho saben prou bé en determinats partits polítics espanyolistes, que amb total menyspreu i falta de respecte i pudor i de vergonya cap a la ciutadania, han estat promotors de tants disbarats de projectes propis de megalòmans i zascandiles. S'han aprofitat dels seus càrrecs i han malversat. És a dir, s'ha buscat fer el negoci personal a costa del servei públic, i aprofitant l'entramat que propicien els vincles dels coreligionaris i rufians de torn que es passegen per aquests partits polítics. En aquest sistema va arrelar la cultura del pelotazo, un model econòmic que ho hem patit a Catalunya i a costa de Catalunya. Aquest model econòmic no el necessitàvem ni el necessitem ara ni mai a Catalunya, però a la resta del Regne d'Espanya semblen enyorar-lo, ja que molts encara segueixen defensant la bonança econòmica d'aquests anys, i per tant aquesta manera de fer. El més esperpèntic és que encara hi hagi petimetres de la política i veus espanyolistes que es permetin donar lliçons de moral, ètica, democràcia i fins i tot d'història a Catalunya. Catalunya com a nació mil·lenària, pel seu talent, per la seva perseverança i esforç, i altres virtuts com a poble, ha sobreviscut durant 300 anys, entre altres mals, a la intransigència, a la intolerància, a la incomprensió, a la incompetència i a l'integrisme de l'Estat espanyol. Si no sortim d'aquest regne aviat, continuarem condemnats a la contaminació de la corrupció, d'aquest fer tan propi dels pícaros espanyols en política i en les estructures d'estat. Economia de vassallatge, no gràcies!

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 25-01-2014


Ver articulo en el diario