Cada dia estem assistint a un autèntic carrusel de notícies sobre la part sòrdida de la política, una veritable allau de fets comesos per presumptes pocavergonyes, presumptes embolicaires, presumptes espies i presumptes experts en martingales. I som testimonis de les interpel·lacions parlamentàries i els retrets que es fan els nostres polítics els uns als altres, en un ambient pueril molt semblant a aquell programa de TVE, Tigres y leones, conduït per l'entranyable Torrebruno.

Fa dies assistíem al sorprenent desenllaç de l'assumpte Pallerols. I dic bé, quan ningú comentava correctament l'assumpte, en referir-se a un acord al qual havien arribat les parts, que fins i tot ho emparava el fiscal general de l'Estat Torres-Dulce, quan el que era era un gran perdó als acusats. Les parts van arribar al pacte per aconseguir que se suspengués el judici, després de 15 anys de procés judicial, i l'Audiència Provincial de Barcelona finalment va condemnar a set mesos de presó l'empresari Fidel Pallerols i l'exmembre del comitè de govern d'Unió Vicenç Gavaldà, i a un any i mig el seu germà, Lluís Gavaldà.

Els delictes comesos i reconeguts són frau de subvencions, malversació i falsedat documental. El més cert és que a la Fiscalia no li feia falta arribar a cap acord amb els acusats per recuperar els diners públics malversats. Recordem que la Fiscalia representa els ciutadans, i era en aquest cas garant dels béns jurídics que han estat atacats pels acusats i ara condemnats, encara que a penes mínimes.

Aquí una vegada més es pot parlar de la justícia per a rics per no entrar a la presó, quan els fets són mereixedors de més càstig i quan la Fiscalia ha faltat al seu deure i al seu compromís amb la ciutadania. Això suposa un precedent per a altres infractors i, consegüentment, crea una gran inseguretat per la resposta punitiva de l'Estat davant aquesta mena de delinqüents. Els diners ja els havien d'haver ingressat fa anys; a més, per a la Fiscalia embargar comptes o propietats no és cap problema, ja té els mitjans.

És que no hi havia una peça de responsabilitat civil al procediment amb una resolució d'embargament? No se'ls va obligar a consignar les quantitats? També ha planat sobre aquest final sorprenent la consideració dels anys transcorreguts, com si no fos una circumstància connatural a tots els processos judicials a Espanya, i s'ha fet valer l'atenuant de dilacions indegudes.

COMPLEXITAT
Doncs no és el cas tampoc. Anem malament, ja que no ha estat per anomalia de l'administració de Justícia l'allargament de la instrucció del procediment: s'ha dilatat en el temps per la seva complexitat i pel paper professional dels advocats dels implicats. Per tant, no hi cap com a remei moderador de la sanció penal. Això tampoc s'ha explicat així, sinó a l'inrevés.

Més llest ha estat Duran i Lleida, que apel·lant a la seva formació jurídica es defensava i esgrimia per no dimitir i assumir responsabilitats polítiques que el seu partit no havia estat imputat penalment en l'assumpte Pallerols. És cert, tenia raó cada vegada que ho deia, que eren moltes, però també ho és que sabia que no podien imputar penalment el seu partit polític, ja que el Codi Penal no preveia aquesta responsabilitat penal dels partits polítics fins fa poc, concretament fins a l'entrada en vigor de la llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i a la Seguretat Social (publicada al BOE del 28 de desembre del 2012 i ja en vigor).

Amb aquesta modificació del Codi Penal, entre altres qüestions significatives, es modifica la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques amb la finalitat d'incloure partits polítics i sindicats dins el règim general de responsabilitat, suprimint la seva excepció fins ara regulada en l'apartat 5 de l'article 31 bis del Codi Penal. Com s'infereix del preàmbul d'aquesta llei, es tracta de superar la percepció d'impunitat generada a la societat de la qual gaudien aquests dos actors de la vida política, i ara es preveu la possibilitat de la seva responsabilitat penal en els supòsits previstos per la llei, és a dir, per les actuacions il·lícites desenvolupades pel seu compte i en el seu benefici, pels seus representants legals i administradors, o pels sotmesos a l'autoritat dels anteriors quan no hi hagi hagut un control adequat sobre aquests.

Recordem també que fins a la reforma del Codi Penal del 2010 les persones jurídiques no eren responsables penalment. Veient el panorama polític, crec que aquesta responsabilitat penal dels partits polítics arriba tard per donar resposta punitiva als assumptes que surten a la llum pública sobre fets anteriors a l'entrada en vigor de la modificació del Codi Penal, perquè no es pot castigar cap acció o omissió, delicte o falta que no estigui prevista per llei anterior a la seva perpetració (principi de legalitat i irretroactivitat de les lleis no favorables pro reo). Ja ho veurem a partir d'ara.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 13-04-2013

Ver articulo en el diario