En els anys de bonança econòmica, les entitats de crèdit i financeres concedien préstecs hipotecaris i préstecs personals, moltes vegades amb certa facilitat, i també van comercialitzar una altra sèrie de productes financers, que van fer créixer desmesuradament el nombre de les seves operacions financeres. Respecte als productes financers que van estar comercialitzant les entitats de crèdit amb els seus clients, productes financers com ara swaps, participacions preferents, etc., de vegades es va realitzar amb abús de la confiança que dipositava tot client en la seva entitat bancària, i de vegades amb una forta insistència o agressivitat comercial.

Actualment, hi ha una gran allau de demandes contra les entitats financeres. Aquest és el resultat d'aquells anys de frivolitat, una gran litigiositat contra bancs, entitats de crèdit, entitats financeres, per haver comercialitzat aquests productes qualificats de complexos i d'alt risc. L'argument jurídic generalitzat, i sense entrar en casuística, és el de considerar nuls els contractes, ja que estaven viciats els consentiments dels clients a l'hora de formalitzar els contractes, considerant que no havien tingut una entesa clara i suficient del que contractaven, i que no van arribar a entendre quin risc assumien, i que només els explicaven i informaven dels avantatges o beneficis. És a dir, no van rebre una informació adequada. En definitiva, són demandes de nul·litat que es fonamenten en l'error en el consentiment del client, i l'efecte serà desvirtuar l'eficàcia obligacional dels contractes d'aquests productes financers.

Es tractaria, doncs, d'un abús que van practicar les entitats financeres amb els seus clients, abús de la seva confiança obviant les bones pràctiques bancàries exigides i tutelades també pel Banc d'Espanya mitjançant les seves circulars, i es tractaria també d'un incompliment legal, de la Llei 47/2007, de 19 de desembre, del mercat de valors, faltant a la diligència i transparència en interès dels seus clients. Els tribunals de justícia consideren que les entitats financeres tenien no només l'obligació de facilitar una informació adequada, sinó també l'obligació d'analitzar i valorar la idoneïtat i conveniència de la comercialització d'aquests productes financers als seus clients.

El govern, que no ha estat aliè a l'hora de dictar normes per pal·liar la situació i l'ofec dels deutors de préstecs hipotecaris, en situació crítica, sense feina i sense recursos, amb disposicions com el reial decret llei 8/2011, d'1 de juliol, i ho veurem amb noves mesures per l'alarma social que causen els desnonaments, ha volgut fiscalitzar en matèria de transparència bancària, recollint el concepte del préstec responsable, de la responsabilitat per part de les entitats de crèdit en la concessió de préstecs, amb la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible, establint l'obligació de dur a terme una correcta avaluació de la solvència dels clients a l'hora de la concessió de préstecs, i d'acord amb un conjunt de criteris i pràctiques que s'hi regulen.

Ara, en vista d'aquest panorama litigiós i convulsiu entre la ciutadania, consumidors i clients per aquests productes bancaris, que també causa alarma social, tampoc és aliena l'administració de l'Estat, i el Banc d'Espanya amb el seu nou governador al capdavant, i s'ha publicat la Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d'Espanya, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs. L'objecte i finalitat, entre d'altres, és protegir els legítims interessos dels clients de les entitats de crèdit, establint una sèrie de pautes i obligacions en les relacions contractuals entre les parts. Estableix una sèrie d'obligacions per a les entitats de crèdit per donar una informació precontractual, i així mateix, de les obligacions sobre la informació contractual i informació posterior al contracte que han de facilitar a la clientela. Al meu entendre, l'oportunitat d'aquesta circular del Banc d'Espanya no és una resposta al fet que el marc normatiu sobre la transparència bancària a Espanya hagi quedat obsoleta, és un gest d'autoritat i disciplina del nou governador del Banc d'Espanya davant tantes crítiques que ha rebut aquesta entitat de dret públic recentment, ja que el marc legal era suficient per regular les males pràctiques bancàries generalitzades, que ara es denuncien. Només cal recordar que dins del pla d'acció de serveis financers de la UE, tenim la Directiva 2004/39/EC i les anomenades normes MIFID (directiva sobre mercats d'instruments financers), que és un exemple de la preocupació i harmonització comunitària sobre l'alt risc d'abús per part de les entitats financeres en la comercialització d'aquests productes financers.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 17-11-2012

Ver articulo en el diario