Diuen que el cafè La Régence, de París, va ser el local més emblemàtic i palpitant quant a ambient escaquístic europeu. Allà es reptaven els més i no tan avesats jugadors, amb un electritzant ritme competitiu, propi de l'era romàntica dels escacs.

Avui, a les ciutats de la justícia, als jutjats i als tribunals de justícia, hi ha molt enrenou, però poc combat jurídic, i gens palpitant. En l'ordre jurisdiccional civil i en el del contenciós-administratiu, no es presenten tantes demandes com fa uns mesos, el nombre de litigis ha baixat a nivells significatius. I, ara més que mai, calen advocats processals, els autèntics experts en litigació, que reuneixin les habilitats, les aptituds i les actituds pròpies de l'essència de la professió, advocats amb un perfil combatiu i competitiu. La veritat és que, per ser advocat (professional del dret que es dedica a advocar, a defensar les pretensions, els drets i interessos dels clients), s'ha de tenir una personalitat combativa, busca-raons i fins i tot engrescadora, per ser eficaç i eficient amb l'encàrrec professional encomanat. La formació jurídica no és suficient, de les facultats de dret se surt coneixent que és el Dret, i quin és l'ordenament jurídic, que és la matèria primera de la professió, però la capacitat per desenvolupar-se com a advocat, és a dir, l'exercici de la professió, és una altra realitat. Com en totes les professions, n'hi ha amb millors capacitats i facultats, i sempre millorables amb l'esforç i dedicació, però l'aptitud i el talent no és una cosa que s'aconsegueixi amb molts cursos de formació i màsters.

Aquestes reflexions sobre la professió d'advocat, són a propòsit de les taxes judicials instaurades, i la posterior reforma, que han perfilat un escenari en què als ciutadans, en termes generals, se'ls impedeix accedir a l'auxili de la justícia per raons econòmiques (si bé hi ha exempcions objectives i subjectives per a la seva aplicació que aquí no referiré, i recordant que en la jurisdicció penal no hi ha taxes). Com a efectes de les taxes judicials, s'està constatant que els ciutadans no van a interposar accions judicials com abans, i tampoc no recorren les resolucions judicials, no acudeixen a la segona instància, amb què es posa en perill i com a qüestió d'inconstitucionalitat la garantia de la tutela judicial efectiva que té tot justiciable.

Així doncs, les taxes judicials s'han convertit en un instrument de l'Estat per dissuadir els justiciables particulars, per no entaular accions legals o no recórrer resolucions judicials (no tant les empreses que tenen més possibilitats econòmiques), aconseguint alleugerir el treball acumulat en els jutjats i tribunals de justícia. Però aquesta situació provoca una gran indignació, frustració i inseguretat jurídica en el trànsit jurídic entre particulars, en l'exercici del dret privat, i una desproporció quan cal litigar contra l'Administració.

Les taxes judicials, a més a més, poden encoratjar una desídia en el rigor de la funció jurisdiccional, per la manca de capacitat de recorrebilitat dels justiciables. I em refereixo a l'obligació de motivar les resolucions judicials. Així, el més perjudicial per als justiciables, i perillós per al sistema, és no poder recórrer per raons econòmiques. No poder recórrer les resolucions judicials motivades amb fonaments d'equitat que no de dret, no poder recórrer per les aberrants valoracions de prova d'algunes sentències, no poder recórrer les més que habituals infraccions del principi de legalitat processal que cometin els jutges i magistrats, i que han de saber combatre en el moment processal oportú.

Aquesta situació crea una injustícia social, una inseguretat jurídica i una falta de confiança en la justícia per part de la ciutadania.

Amb aquest panorama tan poc propici per als administrats, per als justiciables que han d'acudir als tribunals de justícia, considero, i sumant tot el que s'ha dit, que els advocats hem de ser tot el diligents en la nostra feina, i em refereixo a l'anàlisi i valoració jurídiques sobre la viabilitat de les pretensions dels nostres clients.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 20-07-2013

Ver articulo en el diario