A lDavant l'alarma social del problema creixent de l'assetjament psicològic en el lloc de feina, el Parlament Europeu va dictar fa temps una resolució sobre l'assetjament en el lloc de treball (2001/2339 INI), publicada en l'acta del 20 de setembre del 2001, que a més d'establir consideracions sobre l'assetjament moral en el lloc de treball, fa una crida a navegants, com els empresaris, als estats membres de la Unió Europea (UE), i a les institucions comunitàries, sobre les conseqüències i incidències que generen en la salut de les persones. Es tracta d'una forma d'estrès laboral que es caracteritza perquè té la causa en les relacions interpersonals que s'estableixen en el si de les organitzacions. El fenomen de l'assetjament laboral és contrari al principi d'igualtat de tracte, com es defineix en la directiva comunitària 76/207, i vulnera el dret de la integritat moral que es consagra en l'article 15 de la Constitució espanyola. L'assetjament psicològic laboral, tant en les seves varietats d'assetjament “vertical” (causat per un jeràrquic superior, empresari, directiu), com en l'assetjament “horitzontal” (causat per companys de treball), provoca tot un seguit de manifestacions que resulten hostils per a l'afectat, des d'establir mesures laborals que s'adopten en el seu perjudici, abusius i impropis de la seva categoria professional, com actituds d'aïllament social en el lloc de treball, fins a agressions verbals, amb insults, crits, criticar, difondre rumors, burles, actes d'escarni, oprobi, vilipendi, i sempre amb la intenció de danyar la dignitat personal de l'assetjat.

En el nostre ordenament jurídic, l'anomenat assetjament psicològic laboral com a comportament delictiu és de tipus penal en dels delictes de tortures i contra la integritat moral, i constitueix una de les novetats que va suposar la nova regulació penal, amb la llei orgànica 5/2010, del 22 de juny, per la qual es va modificar la llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal. La figura penal de l'assetjament laboral suposa una de les noves qüestions que la societat demanava que es tractés amb una resposta específica, com es refereix en el preàmbul de la llei orgànica 5/2010, del 22 de juny, i que hi dóna solució tipificant-la com una conducta que atempta a un bé jurídic a protegir com és la integritat moral i, en aquest cas, en l'àmbit de les relacions laborals. Aquesta nova conducta il·lícita penalment, l'assetjament moral en el treball, s'insereix en el 2n paràgraf de l'article 173.1 del Codi Penal, i es configura com una fustigació o hostilitat de caràcter psicològic, i en el marc de qualsevol activitat laboral o funcionarial que humiliï a qui el pateix, atemptant a la seva dignitat però sense arribar al tracte degradant. Per tant, aquest nou tipus penal es regula comprenent tota conducta d'assetjament laboral produïda tant en l'àmbit de les relacions jurídiques privades (empreses, organitzacions privades), com en el de les relacions jurídiques públiques (és a dir, l'administració pública).

Estem davant un delicte castigat amb pena privativa de llibertat, amb presó. Així mateix, tota persona responsable d'un delicte també ho és civilment, si hi ha danys o perjudicis.

Al marge de la conducta delictiva que suposa qualsevol assetjament laboral, que ja hem esmentat, l'assetjament laboral, a més, té incidència en l'àmbit de les relacions laborals entre treballador i empresa. Té transcendència en el marc normatiu laboral i constitueix aquesta situació que qualsevol treballador pot patir, com un incompliment contractual davant les obligacions que vinculen l'empresari i que l'ordenament jurídic imposa com a deure de protecció (article 4.2. d de l'Estatut dels Treballadors, i així mateix, l'article 14 de la llei de prevenció de riscos laborals), i com una vulneració de drets fonamentals del treballador de l'empresari, i ens referim al dret a la dignitat i integritat moral (articles 10 i 15 de la Constitució Espanyola).

En aquest escenari, i amb el marc normatiu vigent, el treballador que pateix un assetjament laboral, a l'empara de l'article 50.1.c de l'Estatut dels Treballadors, pot plantejar l'oportuna acció rescissòria sol·licitant l'extinció del contracte de treball, constituint sense dubte una causa justa. Ha d'acreditar ser víctima d'una incomunicació, tracte autoritari, desprestigi, aïllament social, o alguns dels actes i comportaments ja ressenyats efectuats per l'empresari, o per un jeràrquic o superior, per un company, a fi de danyar com hem comentat la dignitat personal de manera sistemàtica i amb clara determinació, i que no sigui una síndrome d'esgotament professional (burn-out), és a dir, estar cremat per problemes i conflictes a la feina. A la demanda d'extinció del contracte de treball, s'hi pot afegir l'acció per danys morals i més perjudicis que se'n derivin.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 21-04-2012

Ver articulo en el diario