LTota empresa, tota organització productiva, ocupadora, genera cada dia molta informació a causa de la seva dinàmica comercial amb clients i proveïdors, per les comunicacions internes entre empresa i treballadors, i entre aquests mateixos. Hi ha una circulació constant de l'anomenat “comerç i correu electrònic”, que no deixa de ser informació a través de la xarxa, d'internet. En aquest nou marc de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), les empreses, en el dia a dia, deixen la seva empremta, el seu rastre de comunicacions, el seu rastre electrònic. Com que és inevitable que les empreses hagin d'afrontar i gestionar incidències que es generen en el tràfic mercantil, i que són més cada dia, i més complexes, han de tenir en compte tota aquesta circulació d'informació electrònica que deixa empremta i rastre.

Per tant, no és d'estranyar que les empreses, en el món mercantil, són susceptibles de veure's immerses en processos judicials de tot tipus, les reclamacions d'impagats, demandes per incompliments contractuals, querelles per delictes societaris, per delictes mediambientals, per delictes contra els treballadors, responsabilitat penal de les persones jurídiques, demandes per acomiadaments, secret d'empresa, etc. Hi ha situacions conflictives no desitjades que les empreses han d'afrontar de manera àgil i solvent. La solvència que diem, en conflictes judicials, s'aconsegueix amb una política de previsió i de gestió de qualsevol mitjà de prova que es pugui generar, de qualsevol document, de document electrònic, o dada digital, que com a mitjà de prova potencial, pugui ser rellevant per encarar amb èxit hipotètics o futurs procediments judicials o, si més no, reclamacions extrajudicials. Les lleis que regulen els procediments judicials permeten la incorporació com a mitjà de prova, tot tipus de document electrònic. Així doncs, l'esforç és en la gestió de la informació electrònica generada dins d'una organització.

Les empreses, que no poden ser alienes a aquestes situacions conflictives que sorgeixen inevitablement en el món mercantil i que avui es generen en el marc de les noves tecnologies –perquè és on es fan negocis–, operacions comercials, econòmiques, i financeres, han ser previsores. Cal que les empreses estiguin preparades per saber capturar, emmagatzemar i guardar tota aquesta informació electrònica que es genera mitjançant prova potencial per afrontar procediments judicials de tota mena. Per això, és molt important implementar una metodologia i utilitzar la tècnica informàtica adequada per assegurar la disponibilitat de la prova electrònica, i per preservar l'anomenada “cadena de custòdia” (terme penal de probàtica forense, que identifica el protocol per garantir l'autenticitat i integritat dels documents), els documents electrònics, digitals, com a futurs mitjans de prova per incorporar-se a un procediment judicial. També és important el mètode a utilitzar per obtenir les proves, perquè no xoqui amb drets fonamentals, per l'ús privat de les TIC, per l'ús que fan els treballadors, drets com el de la intimitat i el dret al secret de les comunicacions, ja que conduiria inevitablement a obtenir proves il·lícites que, consegüentment, no tindrien eficàcia probàtica, per crear convicció judicial en un procés. Les lleis d'incidència amb el tema de la probàtica forense en el món de les TIC, són entre d'altres, la llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de protecció de dades personals, la llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i la llei 59/2003, del 19 de desembre, sobre la signatura electrònica.

El departament de TIC de qualsevol empresa és l'idoni per controlar i gestionar adequadament aquest flux d'informació i documents electrònics que es generen, com a garantia de l'optimització en la disponibilitat còmoda i immediata, de mitjans de prova que puguin servir per a hipotètics litigis o reclamacions. Evidentment, el protocol d'actuació l'ha de fixar la direcció de l'empresa amb assessorament legal, i també en coordinació amb el departament de les TIC. Amb aquestes qüestions, la improvisació suposa córrer un risc que no és rendible per a l'empresa. Qualsevol classe de tutela judicial que s'exerceixi en els tribunals, només s'aconsegueix fer-la amb garanties per tal de crear convicció judicial i disposar de proves idònies i suficients.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 25-02-2012

Ver articulo en el diario