Com reforçar la protecció als deutors hipotecaris
El govern de l'Estat ja acumula un bon currículum legislatiu per solucionar la pandèmia de la morositat dels deutors hipotecaris. Un altre tema és la seva eficàcia. L'any 2011, ho va fer amb el reial decret llei 8/2011, d'1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l'activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa. L'any 2012, amb el reial decret llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Ara al 2013, el 15 de maig, es publicava i entrava en vigor la llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social. És molt significativa la paraula utilitzada reforçar, sembla que fins ara la protecció legal dels deutors hipotecaris, i a la fi els drets d'aquests consumidors de serveis bancaris, no era del tot completa. Amb aquesta nova llei, es pretén donar una empenta de flexibilització a la situació desesperada en què es troben tantes famílies que van contractar un préstec hipotecari per a l'adquisició del seu habitatge habitual, i que ara es troben en dificultats per fer front a les seves obligacions, i aquesta situació exigeix l'adopció de mesures que, en diferents formes, contribueixin a alleujar la situació dels deutors hipotecaris, com diu el preàmbul de la llei.
Les mesures que s'adopten són variades, i aquí només ens referirem a algunes, i sense poder ser extensos sobre aquestes. Entre d'altres, tenim la suspensió immediata i per un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies que es trobin en una situació d'especial risc d'exclusió, afectant tot procés judicial d'execució hipotecària en curs, i venda extrajudicial. Amb aquesta mesura temporal, s'impedeix el llançament i desallotjament de les persones en situació d'especial vulnerabilitat, i complint una sèrie de requisits. Altres mesures, són les modificacions de la Llei Hipotecària, la Llei de Regulació del mercat hipotecari, i altres normes del sistema hipotecari i financer.
Més mesures, són les de limitar els interessos de demora que poden exigir les entitats de crèdit, fixant com a límit tres vegades l'interès legal del diner per a les hipoteques constituïdes sobre habitatge habitual, prohibint-se expressament la capitalització d'aquests interessos i s'estableix que, en cas de que el resultat de l'execució hipotecària és insuficient per cobrir tot el deute garantit, el resultat s'aplicarà en últim lloc als interessos de demora, de tal manera que es permeti a la major mesura possible que el principal deixi de meritar interès. Es reforça en la Llei Hipotecària el règim regulat de venda extrajudicial de béns hipotecats.
Així mateix, es reforça la independència de les societats de taxació respecte de les entitats de crèdit, reduint les participacions que solen tenir aquestes en aquelles. El notari, en les vendes extrajudicials pot suspendre aquesta, quan les parts acreditin que s'ha sol·licitat al jutge competent, conforme al que preveu l'article 129 de la Llei Hipotecària, que hi ha clàusules abusives en el contracte de préstec hipotecari. A més, es faculta expressament el notari perquè adverteixi les parts que alguna clàusula del contracte pot ser abusiva.
Sobre les clàusules abusives en el contracte de préstec hipotecari, s'han traduït en modificacions legislatives, que s'adopten com a conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 14 de març de 2013, dictada en l'assumpte pel qual es resolia la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat del Mercantil núm. 3 de Barcelona respecte a la interpretació de la directiva 93/13/CEEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre els clàusules abusives als contractes celebrats amb consumidors. Conseqüència d'aquesta sentència, s'han introduït millores de protecció als deutors en el procediment d'execució hipotecària. Ja comentava en un altre article que després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, la incidència era la que obligaria a canviar la legislació processal civil espanyola que regula aquests procediments judicials, i així ha estat (em remeto a l'article).
Així doncs, s'introdueixen modificacions en la Llei d'Enjudiciament Civil per tal de garantir que l'execució hipotecària es realitzi de manera que els drets i interessos del deutor hipotecari siguin protegits de manera més adequada, i es pugui oposar el caràcter abusiu d'una o diverses clàusules. Es pretén, com es diu en el preàmbul de la llei, agilitar i flexibilitzar el procediment d'execució. En el procediment d'execució s'introdueixen altres mesures, que ja havien d'haver estat introduïdes fa molt de temps.
-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 08-06-2013
Ver articulo en el diario