Amb un altre article sobre la pandèmia de les execucions hipotecàries, ja comentava que en aquests processos judicials el deutor i executat gairebé no té motius d'oposició (la legislació processal civil la tenim a la Llei d'Enjudiciament Civil-LEC). Ara, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de la Sala Primera, amb data de 14 de març de 2013, obligarà a canviar la legislació processal civil espanyola que regula les execucions hipotecàries (no canviar el procediment de desnonament, com he llegit i he sentit en alguns mitjans de comunicació). Aquesta sentència es fruit d'una petició de decisió prejudicial plantejada pel Jutjat del Mercantil número 3 de Barcelona, en el TJUE, i té per objecte la interpretació de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.

La sentència del TJUE és molt rellevant, ja que considera que la legislació processal civil espanyola reguladora de l'execució sobre béns hipotecats i en contractes celebrats per consumidors, és contrària a la normativa comunitària, perquè no preveu la possibilitat de formular motius d'oposició en el procediment fonamentats, per exemple, en el caràcter abusiu d'una clàusula contractual sobre interessos. La sentència estableix que el jutge ha de poder declarar nul·la una clàusula considerada abusiva en el procediment de les execucions hipotecaries, i actualment, la normativa processal civil espanyola impedeix al jutge fer-ho. Això és contrari al Dret de la UE, com així ho ha declarat aquesta sentència del TJUE. És a dir, la sentència considera contrària a la normativa comunitària el procediment de les execucions hipotecàries (articles cabdals són els 695 i 698 de la LEC), perquè no permet que el jutge que conegui el procediment declaratiu competent per estimar el caràcter abusiu de la clàusula pugui adoptar mesures, com la suspensió del procediment d'execució hipotecària que porta un altre jutge, i destinades a garantir l'eficàcia de la decisió final. En ser taxats els motius pels quals un deutor pot oposar-se al procediment d'execució d'una hipoteca, i no figurant com a motiu l'existència d'una clàusula abusiva en el contracte de préstec hipotecari, fins ara, per al·legar motius com el referent a clàusules abusives i la seva nul·litat, la via processal era la d'anar a un procés declaratiu a part, i que no suspèn el procediment d'execució hipotecària.

Aquesta estirada de orelles per part del TJUE no és cap novetat, i també en relació a la nostra normativa processal civil, recentment, una sentència de la Sala Primera del TJUE, de data 14 de juny de 2012, recordava a l'Estat espanyol que el jutge que coneix un procés monitori té l'obligació d'examinar d'ofici el caràcter abusiu d'una clàusula contractual sobre interessos de demora, i pot declarar-la nul·la. El jutge ha de fer tan aviat com es pugui aquest examen, quan disposi dels elements de fet i de dret necessaris, ja que en cas contrari, pot menyscabar l'efectivitat de la protecció que pretén garantir la directiva comunitària 93/13/ CEE. La STJUE de 14 de juny de 2012, estableix que la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, s'ha d'interpretar en el sentit que permeti que el jutge que conegui una demanda en un procés monitori, tot i que disposi dels elements de fet i de dret necessaris a l'efecte, examini d'ofici el caràcter abusiu d'una clàusula sobre interessos de demora continguda en un contracte celebrat amb un consumidor, i encara que no s'hagi formulat oposició.

En resum, en poc temps dues sentències dictades pel TJUE en contra de l'Estat espanyol, posen l'accent en l'incompliment del marc normatiu comunitari. Conseqüentment, al govern espanyol se li amuntega la feina, i haurà de modificar aviat la legislació processal civil, atesa la transcendència de les execucions hipotecàries que es ventilen cada dia en els nostres tribunals de justícia.

La sentència del TJUE, de 14 de març de 2013, estableix que els consumidors que hagin celebrat contractes de préstecs hipotecaris, i que s'hagin vist sotmesos a processos d'execució hipotecària, puguin al·legar en el mateix procediment, sense haver d'acudir i iniciar un procediment declaratiu paral·lel, qualsevol motiu d'oposició que atempti a la seva condició de consumidors, com ho són les clàusules abusives pels interessos de demora fixades en els contractes, per al cas d'impagament de quotes, i conseqüentment, demanar la nul·litat de les clàusules. Aquesta circumstància determina la possibilitat de suspendre el procediment fins que no es resolgui la qüestió de la nul·litat de la clàusula plantejada.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 13-04-2013

Ver articulo en el diario