• 93 415 97 39 -- 626 18 29 49 -- Balmes, 256, prl. 2 -- 08006 Barcelona
idioma català
  • L'Econòmic (El Punt Avui), 26/04/2014
    Autor: Ramon Gª-Rojas i Jaile

Els interessos moratoris de les asseguradores

Si el comportament humà transcorregués sota paràmetres de racionalitat, com defensaven els escriptors enginyosos i audaços de la il·lustració, i el mateix filòsof de l'era moderna René Descartes, potser, només potser, no hi hauria conflictes jurídics causats per la interpretació subjectiva de les normes. Fins i tot el filòsof Schopenhauer consideraria acceptable, això sí, despullats del llast cultural judeocristià que va sumir la civilització occidental en aquesta cultura del pecat, del càstig i penediment, que no cabria ja l'hermenèutica. Però la societat en què vivim necessita els advocats que defensin els interessos i drets dels clients. Com és el cas de les responsabilitats civils cobertes per les companyies asseguradores, que per causa d'algun accident, sinistre o fins i tot negligència professional, i que després constatada i determinada la seva responsabilitat civil directa, les asseguradores són reticents o es retarden a abonar o consignar les indemnitzacions. No és inusitat que les asseguradores plantegin excuses per a aquest compliment, basat en la interpretació que fan a favor del marc legal en matèria d'assegurances i responsabilitat civil, sabent de l'existència de la penalització amb interessos moratoris, pel comportament incomplidor.

Segons ha declarat la jurisprudència, l'article 20 de la Ley del Contrato del Seguro (LCS), estableix el pagament d'uns interessos de naturalesa sancionadora, de càstig, i per tant disuassoris, per a les conductes d'una companyia d'assegurances que dificulten o retarden el pagament d'una indemnització, a resultes, per exemple, d'un accident de trànsit, d'un sinistre laboral o una negligència mèdica, dels quals hagi de respondre civilment. Són els interessos moratoris en les indemnitzacions per responsabilitat civil directa de les asseguradores, calculat sobre la indemnització a percebre pel perjudicat, amb la finalitat de compel·lir les companyies asseguradores a oferir l'abonament, el pagament o consignar l'import d'indemnització per danys i perjudicis, des que tenen coneixement de la data de l'accident o sinistre, i en un termini de tres mesos naturals, o que no hagin procedit al pagament de l'import mínim del que pugui deure, dins dels quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre. La indemnització per mora s'imposa d'ofici per l'òrgan judicial i consisteix en el pagament d'un interès anual igual al de l'interès legal del diner vigent en el moment en què es meriti, incrementat en el 50 per 100. Si transcorren dos anys des de la producció del sinistre, i no hi ha hagut pagament o consignació per part de l'asseguradora de l'import de la indemnització, l'interès anual no pot ser inferior al 20 per 100.

Cal dir que l'article 20.8 (LCS) estableix una disposició de caràcter general, que és aplicable a tot tipus d'assegurances. S'assenyala, així mateix, que no hi haurà lloc a la indemnització per mora de l'assegurador quan la manca de satisfacció de la indemnització o de pagament de l'import mínim estigui fundada en una causa justificada o que no li sigui imputable a l'asseguradora. El Tribunal Suprem, en les recents sentències, manté la doctrina que el fet de defensar una asseguradora en un procés judicial com a responsable civil directe, no constitueix una causa que justifiqui el retard en el compliment de l'obligació d'indemnitzar.

En matèria de l'assegurança de responsabilitat civil de circulació de vehicles de motor, hi ha una especialitat per a l'exoneració de pagament dels interessos moratoris. L'exoneració es produeix sempre que en el termini de tres mesos des de la recepció de la reclamació del perjudicat, l'assegurador presenti una oferta motivada d'indemnització al perjudicat, si entén acreditada la responsabilitat i quantificat el dany, o si no, d'una resposta motivada exposant els motius o les raons per les quals l'entitat asseguradora no procedeix al pagament o consignació de la corresponent indemnització. En els casos en què havent existit aquesta oferta motivada per l'entitat asseguradora, no es procedeixi al pagament o consignació de la quantitat reconeguda en l'oferta motivada en el termini de cinc dies, es meritaran també els interessos de demora. L'incompliment de l'obligació de l'oferta o resposta motivada constitueix infracció administrativa greu o lleu, d'acord amb el que disposen els articles 40.4.t) i 40.5.d) del Texto Refundido de la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, aprovat pel Real Decreto Legislativo 6 /2004, de 29 de octubre.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 26-04-2014


Ver articulo en el diario