La Llei Orgànica 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social, publicada al BOE del 28 de desembre, suposa, entre diverses novetats que no comentarem totes, una revisió de calat dels delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social, que es feia necessària per dificultar la impunitat delictiva en aquests temps que vivim, quan a més hi ha una major percepció del frau en els sectors o activitats econòmiques afectades per la crisi econòmica, així ho significa el preàmbul de la llei.
Tant en l'àmbit tributari com en l'àmbit de la Seguretat Social, la tècnica no és altra que la de crear, afegir, dos nous articles, dos tipus agreujats del tipus bàsic com a resposta als fraus d'especial gravetat, o les trames organitzades de frau fiscal, i d'altres concretes circumstàncies, elevant la pena de presó fins a una durada màxima de sis anys, amb la qual cosa s'aconsegueix perllongar el termini de la prescripció fins als deu anys, en lloc dels cinc anys que és el termini de prescripció per al tipus penal bàsic.

Altres objectius de la reforma, tant en l'àmbit tributari com pel que fa als delictes contra la Seguretat Social, és el de facilitar les regularitzacions. La modificació del Codi Penal en l'àmbit tributari i el de la Seguretat Social, així es reflecteix en la nova redacció dels tipus delictius bàsics respectivament, consistint a configurar la regularització de la situació incomplidora, mitjançant el pagament complet del deute, com un retorn a la legalitat, i la desaparició de l'injust penal derivat de l'incompliment de l'obligació tributària, i conseqüentment fer desaparèixer qualsevol retret penal.

En aquest sentit, i només en l'àmbit tributari, i en clara connexió i harmonització normativa, cal recordar la disposició addicional primera introduint la Declaració Tributària especial, l'anomenada amnistia fiscal, del Reial Decret Llei 12/2012, de 30 de març, pel qual es van introduir diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic, i que el mateix Reial Decret Llei 12/2012, de 30 de març, recordava en el seu preàmbul que el Codi Penal admet l'exoneració penal als obligats tributaris que es posin voluntàriament al corrent de les obligacions tributàries, sent regularitzacions efectuades mitjançant el complet reconeixement i pagament del deute tributari, abans de l'inici d'actuacions de comprovació de deutes tributaris, o abans de la interposició de denúncia o querella. El Reial Decret Llei 12/2012, de 30 de març, modificava la Llei general tributària en aquest sentit, per seguir la mateixa línia de la norma penal que admet l'exoneració de responsabilitat penal per a aquestes regularitzacions voluntàries.
També, la reforma que es porta a terme pel que fa als delictes contra la Seguretat Social afecta el tipus delictiu bàsic, reduint la quantia a partir de la qual la infracció és constitutiva de delicte i facilita les regularitzacions, passant de l'anterior, de cent vint mil euros, als cinquanta mil euros d'ara com a condició objectiva de punibilitat. La reforma introdueix també un tipus específic per a la penalització de les defraudacions en prestacions del sistema de la Seguretat Social mitjançant un tractament penal diferenciat de l'obtenció fraudulenta d'ajudes i subvencions que ofereix una resposta eficaç davant els supòsits de frau amb greu perjudici per el patrimoni de la Seguretat Social. Es preveu un tipus agreujat per fer front a les noves formes d'organització delictiva dedicades a aquestes activitats o propiciatòries d'aquestes, empreses fictícies creades amb l'única finalitat d'obtenir prestacions del sistema.

A més, la mateixa Llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, que comentem, anuncia que són criteris que la inspiren el de reforçar la transparència de l'activitat de l'administració i del règim de responsabilitat de partits polítics i sindicats, i és molt significativa la novetat d'incloure aquests dins el règim general de la responsabilitat penal de les persones jurídiques (que suposà una gran novetat juridicopenal en el seu moment, amb la reforma del C.P. de la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny), ja que fins ara n'estaven exclosos, i ara inclosos amb l'oportuna modificació de l'apartat 5 de l'article 31 bis del Codi Penal. Com es diu en el mateix preàmbul de la llei, es tracta de superar la percepció d'impunitat d'aquests dos actors de la vida política, i ara s'estén a ells, i en els supòsits previstos per la llei, la responsabilitat per les actuacions il·lícites desenvolupades pel seu compte i en el seu benefici, pels seus representants legals i administradors, o pels sotmesos a l'autoritat dels anteriors quan no hagi existit un control adequat sobre aquests.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 02-02-2013

Ver articulo en el diario