La reforma operada en el Codi Penal per la llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, entre altres qüestions, introduïa una gran novetat en el dret penal espanyol com la responsabilitat penal de les persones jurídiques, tot i que ja s'hagués configurat anteriorment, per l'article 129 del Codi Penal, un catàleg de conseqüències aplicables a la persona jurídica, totes accessòries a la pena que correspongués a l'autor d'un delicte.

L'article en què es fa aquesta previsió legal de la responsabilitat penal de les persones jurídiques (art. 31 bis CP), fa dependre aquesta responsabilitat de l'existència d'un fet de connexió imputable a una persona física. Concretament, es refereix als representants legals, administradors i empleats, quan cometen l'il·lícit penal en nom, per compte i en profit de la persona jurídica. Així, el desencadenant per imputar penalment a les persones jurídiques és a la comissió d'un fet punible d'una persona física. Però tant la persona física com la persona jurídica són autònomes en la possible culpabilitat delictiva, és a dir, que l'exclusió de culpabilitat d'una persona física no comporta necessàriament la de la persona jurídica, i així mateix, passa al revés.

A més, amb independència del fet que no pugui individualitzar la responsabilitat de la persona física concreta, l'exigibilitat de la responsabilitat penal de les persones jurídiques roman intacta sempre que la comissió del delicte s'hagi constatat.

Aquesta novetat en el Codi Penal espanyol feia necessàries una sèrie de modificacions relatives a les implicacions processals que aquesta previsió legal comportava. Així, la llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilitació processal (BOE de l'11), que van entrar en vigor el 31 d'octubre en l'ordre penal, introdueix les modificacions imperioses d'implicació processal del règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques. Són modificacions en la llei d'enjudiciament criminal, i són novetats que afecten aspectes com el règim de competència dels tribunals, el dret de defensa de les persones jurídiques, la intervenció en el judici oral i la possible conformitat amb l'acusació, així com la possible rebel·lia processal. Es regulen aspectes com els de la citació de la persona jurídica en el seu domicili social; aspectes sobre la compareixença en el procediment judicial amb el deure de designar un representant de l'entitat per a aquest fi; també aspectes sobre l'adopció de mesures cautelars per petició de part i celebració de vista, així com l'opció de designar una persona especialment designada per la persona jurídica imputada perquè ocupi el lloc dels acusats, per a un millor exercici del dret de defensa. Aquesta persona no podrà coincidir amb qui hagi de declarar en el judici com a testimoni.

La conseqüència de la introducció nova de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el nostre dret penal és l'exigència de facto a les organitzacions amb personalitat jurídica, perquè estableixin un programa de mesures de caràcter preventiu de comissió de delictes i perquè puguin cometre en nom o per compte de la persona jurídica, i en el seu profit, directius, representants legals, administradors, o els empleats de l'empresa. Tenir establert el en dret comparat que es denomina un Programa de Compliance, determina molts avantatges i tranquil·litat per a l'organització a l'hora d'afrontar un procediment penal, tant pel que fa a l'exclusió de la responsabilitat penal com pel que fa a la atenuació del retret culpabilístic.

Aquest pla de prevenció delictiva per a representants i empleats no deixa de ser un protocol de control de conductes en què es valoren els riscos potencials de comissió delictiva en funció de les característiques de cada organització, i un protocol de descobriment de comportaments que són punibles penalment.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 03-12-2011

Ver articulo en el diario