El finançament delictiu dels partits polítics
El dret penal és un mitjà de control social en mans de l'Estat, i aquest poder punitiu és conferit amb la finalitat d'evitar conductes socials indesitjables. A partir del dia 1 de juliol entra en vigor la llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal, i amb aquesta nova reforma, revisió i actualització, entre altres novetats, es creen dos nous articles que miraran de donar resposta penal als actes de finançament il·legal dels partits polítics, actes o conductes, ja per fi, amb categoria de delictes.
La necessitat històrica d'una regulació penal específica del delicte de finançament il·legal dels partits polítics, és a dir, la seva tipificació penal, s'ha fet esperar incomprensiblement. Fins a la data de l'entrada en vigor d'aquests delictes, el marc legal de referència ha estat el de la llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol sobre finançament dels partits polítics, reformada per la llei orgànica 5/2012, de 22 d'octubre, sense oblidar que la primera regulació de la font d'ingressos dels partits polítics va ser la llei orgànica 3/1987, de 2 de juliol; també tenim la llei orgànica electoral general. I la veritat és que, entre altres clàssiques intencions i propòsits anunciats en les exposicions de motius d'aquestes lleis, s'arriba a dir en una per justificar la seva actualització, “que la regulació que fa la llei actualment vigent, d'un aspecte tan important com és el seu finançament, factor essencial per garantir l'estabilitat del sistema democràtic, no garanteix de manera adequada la suficiència, regularitat i transparència de la seva activitat econòmica”.
També es diu tot allò de millora del control d'ingressos i despeses dels partits, i enfortir la qualitat del sistema. Al marge de la regulació i fiscalització dels recursos privats i públics dels partits polítics prevista en aquesta LO 8/2007, de 4 de juliol, analitzant l'enrevessat procediment administratiu sancionador regulat en la mateixa llei, amb possibilitat fins i tot de suspendre una execució sancionadora si es recorre contra la decisió sancionadora del Tribunal de Comptes davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, i atenció !, amb una prescripció de les infraccions als 4 anys, és clamorós i s'entén que aquest marc legal ja satisfeia els partits polítics, i no els corria pressa, postergant la tipificació penal per finançament il·legal, tot i els antecedents haguts i falta de confiança de la ciutadania.
Recordem el cas Filesa, que va ser un cas de corrupció amb la creació d'una trama empresarial amb la finalitat del finançament il·legal del PSOE per fer front a les campanyes electorals de l'any 1989. Un altre cas més recent, l'assumpte Pallarols, també un cas de corrupció lligada al finançament il·legal del partit polític Unió Democràtica de Catalunya. Aquests assumptes ja estan sentenciats i amb condemnes, però no pel delicte de finançament il·legal, ja que els fets en aquells moments no eren constitutius de delicte, no estava tipificat. El mateix podem dir dels casos Bárcenas i Gürtel, encara sub iudice.
Aquest retard tipificador em recorda una propietat física de les mateix, l'spin (però aquí no tinc propòsit de comentar física quàntica, ni de referir-me al tennis de taula, pel conegut cop del top spin).
Em van seguint?
-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 19-04-2015 Pàgina 15
ver articulo en el diario