De fet, es compleixen tres anys de l'última gran reforma del Codi Penal amb la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, que ja tenim en tràmit parlamentari una altra més. D'acord amb els temps accelerats en què vivim, plens de cobdícia i concupiscència, considero raonable la constant revisió del nostre sistema penal, encara que hi hagi qui opini diferent i s'ha afanyat a alçar la veu durant la gestació de la reforma. Però, com donar respostes efectives als desafiaments de la cada vegada més sofisticada delinqüència, a les noves formes de delinqüència, a la multireincidència i a la inseguretat i impunitat de certs actes reprovables?

Fins a la reforma del Codi Penal del 2010, les persones jurídiques no eren responsables penalment, i amb algunes excepcions es va introduir aquesta novetat jurídica en el nostre dret penal. Posteriorment, amb la l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 7/2012, de 27 de desembre, en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i a la Seguretat Social, que va passar molt discretament e ignorada, i per la qual es modificava el Codi Penal, entre altres qüestions significatives, es modificava la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques amb la finalitat d'incloure partits polítics i sindicats dins el règim general de responsabilitat penal, suprimint la seva excepcional no inclusió inicial. Amb aquesta modificació, es tractava de superar la percepció d'impunitat generada a la societat, de la qual gaudien aquests dos actors de la vida política. Ara, amb la nova reforma de calat del Codi Penal, s'amplia per tercera vegada la regulació de la responsabilitat de les persones jurídiques, en concret s'amplia aquest règim jurídic a les societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o prestin serveis d'interès econòmic general.

Així mateix, s'aprofita la reforma del Codi Penal per millorar la tècnica que regula aquesta responsabilitat de les persones jurídiques, tractant de resoldre dubtes interpretatius provocats amb l'anterior regulació. Com es diu en el mateix projecte del Ministeri de Justícia, té per finalitat aquesta millora tècnica, delimitar adequadament el contingut del “degut control” (el trencament permet fonamentar la seva responsabilitat penal), canviat en la nova redacció, per haver incomplert els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat ateses les concretes circumstàncies del cas. A més, amb la reforma, s'introdueixen altres novetats respecte a la regulació de la responsabilitat de les persones jurídiques, com és una expressa causa d'exempció de la responsabilitat criminal de les persones jurídiques, si s'acredita que s'han adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, programes de vigilància i control per a la prevenció dels delictes, l'anomenat Corporate Compliance (del qual en un altre article ja vaig comentar la seva oportunitat), i si es compleixen una sèrie de condicions que vénen regulades en el mateix Codi Penal. Així doncs, tenir un d'aquests programes significa estar previngut davant una imputació penal. No obstant això, en aquells casos en què només puguin ser objecte d'acreditació parcial aquestes condicions que es regulen per aconseguir un estatus d'inimputabilitat, aquesta circumstància serà valorada als efectes d'atenuació de la pena. En qualsevol cas, aquest tipus de programes implantats a les empreses abans del començament del judici oral, establint mesures eficaces per prevenir i descobrir els delictes que en el futur poguessin cometre amb els mitjans o sota la cobertura de la persona jurídica, es poden considerar una circumstància atenuant de la responsabilitat penal, com ja venia previngut abans d'aquesta nova reforma del Codi Penal.

La importància de la implantació d'aquests programes Compliance a les empreses, i que pràcticament es determina la seva obligatorietat, es demostra en el fet que amb la reforma s'introdueix, i com a novetat, un nou tipus penal que expressament sanciona penalment amb pena de presó o multa el representant legal o administrador de fet o de dret de qualsevol persona jurídica o empresa, organització o entitat que no tingui personalitat jurídica, que ometi l'adopció de les mesures de vigilància o control que resulten exigibles per evitar la infracció de deures o conductes perilloses tipificades com a delicte, quan es doni inici a l'execució d'una d'aquestes conductes il·lícites que hauria estat evitada o, almenys, seriosament dificultada, si s'hagués emprat la diligència deguda. Com es diu en la reforma projectada, dins d'aquestes mesures de vigilància i control s'inclou la contractació, selecció acurada i responsable, i vigilància del personal d'inspecció i control.

-----------------------------------------------------------
Publicat a L'econòmic 30-11-2013

Ver articulo en el diario